El misteriós cas de Vilabruta
Vet aquí que una vegada, en un poble més proper del que
us penseu, la gent es va començar a posar malalta. Al principi, van caure
malaltes poques persones, però a poc a poc, la gent que emmalaltien era més i
més. Ningú no entenia què passava, i com que no veien que els símptomes fossin
gaire greus, van pensar: “Això serà una passa de grip!” i ho van deixar estar
durant uns quants mesos. La situació semblava que no millorava fins que un bon
dia totes les persones que havien emmalaltit van morir. Això va suposar una
gran commoció pel poble, com ja us imaginareu, però com sabeu, després de tocar
fons arriben les solucions. Així va ser que, un bon dia, un científic que vivia
al poble i que havia perdut la seva filla feia uns dies per la mateixa
malaltia, va decidir investigar la tragèdia que tantes vides s’havia emportat.
El científic va pensar que, tot i que fos dolorós, havia de començar per analitzar la situació dels familiars que havien patit la mort d’alguna persona propera. El bon home va preguntar al forner, a la dona del pastisser, als seus veïns, i a un munt de persones més. El problema era que no hi veia res d’estrany. Cadascú tenia uns hàbits diferents, havia menjat coses diferents, etc. però no trobava res que els hagués pogut portar a la mort. Impotent i amb l’ànima pel terra, no sabia com seguir... va ser en aquell moment quan pensant en el que va fer la seva filla aquell dia i amb el que havia esbrinat, va trobar un punt en comú. -És l’aigua de la font!- Va pensar. Llavors per corroborar les seves sospites va tornar a preguntar a les mateixes persones quina aigua bevien. Així doncs, va veure que havien mort totes les persones que havien begut aigua de la famosa font del poble, una aigua que consideraven com la més sana i, fins i tot, miraculosa.
L’home, intuint l’origen del problema, va decidir anar al riu amb els seus instruments per analitzar l’aigua. Després de l’anàlisi, els resultats mostraven que l’aigua que havien begut estava altament contaminada. La causa? Les empreses que abocaven residus i les canonades de les clavegueres que arribaven al riu. Ara, ja sabia què calia fer i sabia que no ho podia fer sol.
A la plaça de la famosa font, esperant, es trobava el nostre científic que, amb l’ajuda de l’Alcalde del poble, havia escampat el rumor que ell tenia la solució perquè no emmalaltís ningú més. De totes bandes, se sentien angoixades veus que cridaven el científic perquè els ajudés, li demanaven la vacuna, els medicaments... I la gent es va començar a congregar a la plaça. Quan tot el poble hi era reunit, el bon home els va dir: “La solució no la tinc jo, sinó cadascun de nosaltres! I hem de treballar plegats per crear-la!”. Els va explicar la causa de “l’epidèmia”. El poble consternat i amb un sentiment de culpabilitat, va decidir canviar i posar en pràctica algunes mesures que permetessin que l’aigua que arribava al poble i també al riu estigués neta. Aquest va ser l’origen de la primera potabilitzadora i depuradora.
Ara ja han passat uns quants anys i el paisatge ja no reflecteix la tragèdia que va succeir però el tresor del que ara podem gaudir construeix el record dels nostres errors i representa els guanys del passat.
Competències:
- Coneixement i interacció amb el món físic
- Artística i cultural (llenguatge artístic,
expressió, tècnica utilitzada)
- Comunicativa i lingüística (llenguatge oral i
escrit)
-Autonomia i iniciativa personal
- Social i ciutadana (ser crítics, habilitats
socials)
Activitats:
- Presentar casos
reals i actuals on els alumnes haurien de fer propostes de millora/accions que
poden contribuir a no contaminar el medi.
- Sortida a una potabilitzadora i depuradora per
entendre per què és important que hi hagi, les funcions que desenvolupen, etc.
Grup: Laura Golobardes, Míriam Jarana i Silvia
Valdepeñas
